Una mataronina a l'Europeu

Roser Tarragó, la jove jugadora del CN Mataró, es troba en aquests moments a Eindhoven disputant el Campionat d'Europa Absolut amb la selecció espanyola

A la primera prova de foc de la competició, Espanya va guanyar sense miraments la selecció alemanya per 22-12, un partit en què la jugadora mataronina va marcar 3 gols. El segon enfrontament es va jugar el passat divendres davant Itàlia, i Espanya va caure derrotada per un ajustat 15-11, però sobretot degut a què no es van saber aprofitar les jugades de superioritat. Malgrat tot, Roser Tarragó va marcar el darrer gol de la selecció, i partit rere partit va demostrant que es mereix ser al costat de les millors jugadores del país.

El proper enfrontament de la selecció serà contra Grècia, l'actual campiona del món. Es tractarà del darrer rival de la primera fase de la competició, i és molt probable que Espanya caigui derrotada davant la superioritat de l'equip grec. Això farà que les espanyoles acabin en tercer lloc i s'hagin de jugar l'accés a semifinals davant del segon classificat de l'altre grup. En qualsevol cas, l'objectiu és aconseguir una de les quatre places per al Preolímpic, que es disputarà a Trieste durant el mes d'abril. S'espera, per tant, que la selecció assoleixi els objectius establerts, i que la jove Roser Tarragó hi contribueixi amb el bon paper que fins ara està realitzant.

Triomf important per al Joventut (34-27)

La victòria del conjunt mataroní, obtinguda gràcies a una extraordinària segona part, dóna un gran pas cap a la permanència a la categoria de Primera Estatal

L'equip entrenat per Juanan García ha trobat la manera de guanyar un partit que es presentava molt complicat abans de jugar-se, i encara més transcorreguts els primers minuts de joc. I és que el Sarrià, tot i que es tracta d'un equip que va ser campió la temporada passada i que en els darrers partits ha fet una millora important, no és ni l'ombra del que va arribar a ser durant anys anteriors. És per això, i també per la voluntat guanyadora del Joventut, que els mataronins han sabut capgirar un marcador advers a l'inici de la segona meitat i adjudicar-se, així, un triomf vital de cares a obtenir la tant desitjada permanència a la categoria.

Des de l'inici del partit fins al descans, el Joventut ha patit per mantenir el marcador igualat amb un joc no gaire brillant dels seus jugadors. L'absència de Toni Busquets, lesionat dimecres passat en un partit d'entrenament, ha estat possiblement un dels factors que han contribuït a la mala imatge del conjunt durant els primers minuts. Hi ha hagut un frec a frec constant al principi, però quan han arribat els deu darrers minuts, algunes precipitacions locals davant la defensa pressionant dels visitants han afavorit diversos contraatacs del Sarrià, que els ha aprofitat per marxar al descans amb quatre gols d'avantatge.

Però si per alguna cosa es caracteritza l'equip de Juanan García és pel seu esperit de lluita, i els mataronins han sortit del descans amb una cara completament diferent. Gràcies a una defensa imfranquejable i a la bona actuació de Carlos del Viejo a la porteria -també cal destacar el paper d'Oriol Mas, l'altre porter-, s'han aconseguit remontar els quatre gols de diferència en menys de dos minuts. A partir d'aquí, han estat els gironins els que han començat a posar-se nerviosos, fet que ha permès que el Joventut fins i tot acabés guanyant de forma plàcida, impulsat a l'electrònic per la gran eficàcia golejadora de l'extrem Marc Martínez i el sempre present Sergi Rodríguez.

JOVENTUT MATARÓ: Oriol Mas i Carlos del Viejo (porters); Nil Vidal, Gerard Hernàndez (2), Oriol Mas (2), Raul Escoda, Marc Martinez (9), Daniel Aguilera (1), David Pedragosa (3), Sergi Rodríguez (9), Oriol Garcia Milà (1), Guillem Fàbregas (2), Bernat Muñoz (3), Bernat Bonamusa (2).

SARRIÀ: Torres, Fina (4), Portulas (3), Ribas, Palomeras (1), Baeza (5), Junquera (1), Solé, Gutierrez (1), Mornas (2), Cañigueral (1), Iglesias, Rodriguez (9).

PARCIALS CADA 5': 1-3, 4-5, 5-6, 6-8, 10-12, 12-16 descans; 17-18, 21-19, 22-22, 26-23, 28-24, 34-27.

El fútbol en los medios de comunicación

Origen y evolución: Los mass media en el mundo del fútbol

El fútbol es, sin lugar a dudas, uno de los deportes con mayor seguimiento gracias a los millones de aficionados que posee a lo largo y ancho del planeta. Los medios de comunicación y la mercadotecnia, por su parte, han jugado desde siempre un papel fundamental en la consolidación del seguimiento de este deporte. Eventos como los Mundiales de Fútbol han dejado de ser fenómenos estrictamente deportivos para convertirse también en mediáticos, puesto que millones de personas logran informarse de dichos sucesos a través del periódico, la radio, la televisión, Internet y los teléfonos móviles. Pero… ¿La historia fue siempre así?

Basándonos en una infografía realizada por “What’s the Big Deal?”, puede observarse la evolución de los medios de comunicación a través de los diferentes Mundiales de Fútbol. En el primero de ellos, disputado en Uruguay allá por el año 1930, sólo pudieron utilizarse los medios gráficos para transmitir los partidos, un hecho que cambió ligeramente en 1934 durante el Mundial de Italia, en el que algunos partidos pudieron retransmitirse a través de la radio por primera vez.

No fue hasta 1954, sin embargo, cuando los aficionados pudieron ver algunos partidos del Mundial de Suiza por la televisión; aunque nunca en directo, ya que la tecnología vía satélite no pudo desarrollarse hasta la década de los 60. No obstante, estas nuevas tecnologías se fueron desarrollando a pasos agigantados, permitiendo, en 1970, ver la final del Mundial de México en color, y agilizando la aparición de Internet durante el Mundial de EEUU en 1994, que constituyó un gran avance en la mediatización del fútbol. Una evolución en constante cambio.

Influencia de los medios futbolísticos en la sociedad

Si bien es cierto que los mass media han sabido aprovechar a la perfección las oportunidades económicas que les ofrece este deporte, la enorme presencia del fútbol en los medios y en las redes sociales ha incrementado también su cantidad de seguidores alrededor del mundo. Estos seguidores se identifican con algún equipo dentro de las ligas internas de cada país; un fanatismo creciente que se ve reflejado en la identidad, personalidad e ideales de las personas, incluyendo la adopción de colores y símbolos del equipo que se sigue. Y es que hace tiempo que el fútbol dejó de ser un simple deporte para transformarse no sólo en un amplio negocio, sino también en una maniobra del individuo que se siente ligado emocionalmente con un equipo o sus jugadores. Los medios tan sólo se han encargado de acrecentar esa relación emocional de los aficionados con sus respectivos equipos, un hecho que ha desencadenado cantidad de disputas entre aficiones rivales.

Centrándonos en la influencia de los medios futbolísticos en la sociedad, es necesario hablar de la mayor presencia de los llamados “equipos grandes” en el flujo de información diario, puesto que acaparan gran parte del tiempo en los informativos deportivos y hacen que el resto de equipos -los de segundo plano- no se vean tan bien representados en los medios. Esta desigualdad informativa es, además, un factor que condiciona a los futuros aficionados. Un ejemplo sería el de un hombre que llega a un país nuevo y enciende el televisor en busca de información deportiva. Este hombre, sin sentirse conectado sentimentalmente, tendrá más probabilidades de ser aficionado de un equipo de masas que no de otro menos conocido. Si ese hombre además tiene hijos, éstos ya tendrán dos factores que les condicionarán: las diferencias en el flujo de información y la influencia de su padre.

En el libro “Jazz en el despacho de Hitler”, el periodista Plàcid García-Planas escribe sobre unos chicos bomba que deciden inmolarse vestidos con la camiseta del Real Madrid, mientras que otros lo hacen con la del FC Barcelona. Probablemente, esos chicos no se sentían identificados emocionalmente con ninguno de los dos conjuntos, pero lo cierto es que lo más seguro es que habían oído hablar más veces de Messi o Cristiano Ronaldo que del presidente de su propio país. Son sólo ejemplos de hasta qué punto los medios han influenciado con el fútbol a la sociedad de todo el planeta, y la justificación de que lemas como “Més que un club” reflejen la realidad actual mejor que nunca.

La discriminación de los mass media en el fútbol

Año tras año, los seguidores de los clubes modestos tienen que indagar qué día juega y a través de qué cadena de televisión su equipo favorito. Es el resultado de los derechos deportivos que controlan los distintos grupos televisivos -como Mediapro y Sogecable-, siempre interesados en ganar el máximo dinero posible negociando antes con equipos de renombre y tratando al resto de forma distinta.

Un claro ejemplo de las desigualdades económicas que padecen los clubes lo podemos encontrar en la Liga Española, donde el reparto del dinero televisivo se lleva a cabo en un acuerdo de dos mitades: la del Real Madrid y el FC Barcelona por un lado y la del resto por el otro, en un contrato que permanece vigente hasta 2014. En medio de esta desigualdad económica, los clubes modestos mantienen que sin ellos no hay Liga; FC Barcelona y Real Madrid, por su parte, utilizan su ventaja en la lucha desigual para amenazar silenciosamente a los equipos menores de que si no se mantiene el reparto establecido, acabarán por promocionar una “Liga Europea” que los excluya de la televisión.

Un estudio del año pasado de la consultora Sport+Markt destacaba que FC Barcelona y Real Madrid ganaron casi 19 veces más de la televisión que el resto de clubes de la primera división, una diferencia que no es tan amplia en las principales ligas europeas. Durante el inicio de la campaña de Liga BBVA 2011-2012, el presidente del Sevilla CF, José María Del Nido, ha sido el líder de la rebelión, asegurando que, con esa forma de repartir el dinero, sólo ganarán el título Madrid o Barcelona en los próximos 10 años.

Gráfica extraída de www.vertele.com, en la que se aprecian los ingresos de la televisión durante la temporada 2009-10 en la liga española.

La pérdida del respeto en el fútbol

En términos generales, los medios de comunicación deportivos que tienen una fuerte demanda localizada principalmente en una región en concreto, o bien aquellos cuyos consumidores forman parte mayoritariamente de una misma afición, suelen perder su objetividad y acabar representando los intereses de los consumidores del propio medio.

En los medios gráficos, por ejemplo, los diarios Sport y Mundo Deportivo defienden habitualmente los intereses del FC Barcelona, mientras que otros como el diario AS o Marca se dedican a hablar más y mejor del Real Madrid. Lo mismo sucede con algunas cadenas de televisión, aunque a éstas cabe añadirles también el factor territorial; TV3 acostumbra a defender los intereses del FC Barcelona, mientras que Telemadrid y otras cadenas de la capital centran el flujo de su información hacia el Real Madrid.

En cierto modo, estas diferencias basadas en la audiencia como principal meta no son más que la representación misma de la sociedad -en este caso, la española-, dividida entre los dos equipos más importantes. No obstante, a pesar de la subjetividad de los medios, han existido siempre unas barreras invisibles de respeto que alguna vez se han tensado, pero que nunca han llegado a romperse; una especie de pacto en que unos pueden meterse con otros, pero sin llegar a sobrepasar un límite de antemano establecido por la sociedad y sus valores.

Sin embargo, ejemplos como los “clásicos” españoles de los últimos años entre Barça y Madrid han tensado demasiado la cuerda, incrementando la radicalización de los medios por defender sus intereses, crispando el ambiente con un tono agresivo de la información y sobrepasando, por lo tanto, los límites del respeto. Esta particular “guerra de medios” ha propiciado un efecto multiplicador de las pequeñas disputas, transformándolas en grandes polémicas a nivel social. Si por algo se había distinguido el diario Marca a lo largo de su historia, era por ser un periódico de tendencia madridista, pero sin posicionarse radicalmente. La portada del Marca del 20 de Mayo de 1992, en que el Barça ganó la Champions League de Wembley, decía: “Barça, tráetela”. La del día siguiente: “Bien Barça, bien!!!”.

El fútbol, fue, es, y será, un deporte donde existen los errores arbitrales, donde siempre habrá competencia entre equipos y donde las diferencias sanas entre aficiones son hasta saludables. Lo que sobrepase estos límites ya no es ético ni beneficioso para nadie. Si volvemos a centrarnos en el fútbol español, cabe añadir que la rivalidad Madrid-Barcelona siempre ha estado presente. Pero la dimensión social y económica que ha alcanzado, gracias en gran parte a los medios y a la difusión mundial de los “clásicos”, lo ha disparado todo excesivamente.

Conclusiones

Tras exponer el tema del fútbol en los medios de comunicación, y cómo estos influyen en la sociedad, puede concluirse que:

- La evolución de los medios ha multiplicado la difusión de contenidos futbolísticos alrededor del planeta, aumentando la influencia y repercusión de este deporte en la sociedad de hoy en día.

- La mediatización del fútbol rebaja también, aunque indirectamente, la importancia de otras noticias de mayor repercusión a nivel general.

- Los ingresos de televisión que perciben los grandes equipos les ayudan, en cierto modo, a fichar a los mejores jugadores, lo que a su vez llena sus campos y facilita participar en las competiciones europeas. Se trata de un círculo de ingresos que permite mantener el poderío frente a los modestos, en una cadena de desigualdades casi irrompible.

- Las audiencias multimillonarias en todos los canales que disponen de los derechos de emisión reflejan que el fútbol está viviendo la edad de oro de la popularidad. Esto, por supuesto, obliga a todos a ser más responsables y cuidadosos que nunca.

Derrota a casa del Futsal Aliança (3-7)

El conjunt mataroní no va poder amb el líder de la categoria, i continua la seva mala ratxa de resultats a casa tot i plantar cara en algunes fases del partit

El bon joc del Futsal Aliança no va servir per evitar una derrota clara davant un Montcada molt efectiu de cara a porteria. I és que una de les grans qualitats del líder és la seva capacitat per materialitzar les jugades en gols sense gaire esforç, i ho va demostrar avançant-se ben ràpidament en el marcador, al minut 2'. Tot i que el Montcada acabava de marcar el terreny, el conjunt mataroní no va cedir als nervis davant de la seva afició, i Carlos Villarín va establir l'1-1 en finalitzar de tacó una jugada de falta assajada.

Els minuts van anar passant amb una molt bona defensa de l'Aliança, que desfeia els constants atacs del líder i servia per mantenir-lo a ratlla. En l'aspecte ofensiu, els mataronins feien treballar de valent el porter visitant, fins al punt que podríem considerar-lo com un dels jugadors més destacats del seu equip. Però els jugadors del Montcada van trobar una escletxa a la barrera defensiva de l'Aliança, i van demostrar perquè es troben a la primera posició i encara no han encaixat cap derrota al campionat. I és que, en un tres i no res, la qualitat individual d'Esteller i Gerard -aquest últim per partida doble- van servir per ampliar el marcador en els últims cinc minuts del primer temps, marxant al descans amb un 1-4 que no reflectia el que realment s'havia vist al terreny de joc.

La xerrada del tècnic mataroní durant el descans va ajudar a que el Futsal Aliança no tirés la tovallola tan aviat, i el conjunt va sortir amb ganes de donar-ho tot i capgirar l'electrònic. Malgrat tot, al minut 1' de la segona part el jugador visitant Jordi engaltava una volea que entrava per l'escaire de la porteria mataronina; tot un gerro d'aigua freda que va esvair les esperances de remontada. Però calia continuar jugant, i els vermells no es van rendir davant la superioritat d'un rival que va establir l'1 a 6 per mitjà, un cop més, de Gerard.

Ja durant el tram final del partit i amb un Futsal Aliança abocat a l'atac, Alberto va retallar diferències gràcies al llançament d'un doble penal, i minuts més tard Carlos Villarín va fer materialitzar una jugada en el 3 a 6. El gol definitiu del Montcada va arribar a l'últim minut de les botes de Jordi, i els mataronins no van poder obsequiar els ànims de la seva afició amb una victòria que ja abans de començar el partit es presentava gairebé impossible.

El Montcada és un rival que juga una altra lliga, i el conjunt del Maresme haurà de centrar-se en la lluita contra els equips de la zona baixa de la taula per assolir la permanència. Degut a l'atur de la pròxima setmana, els jugadors del Futsal hauran d'esperar fins al cap de setmana del 28 i 29 de gener, quan tornaran a tenir una nova oportunitat de sumar punts a la pista del Pineda, tercer classificat.

GOLS: 2’ Mario (0-1), 3’ Carlos Villarin (1-1), 15’ Esteller (1-2), 17’ Gerard (1-3), 19’ Gerard (1-4), 21’ Jordi (1-5), 29’ Gerard (1-6), 35’ Alberto Buenaventura (2-6), 39’ Carlos Villarin (3-6), 40’ Jordi (3-7).

L'ambició del Platges no té sostre (49-41)

Una nova victòria, i ja en són onze. Les mataronines han aconseguit la revenja davant un Joventut Les Corts que no ha pogut fer res per aturar el joc de les locals, així com per evitar la pèrdua de la segona posició a la classificació

Tot i no estar gaire encertades en alguns moments del partit, les jugadores del Platges de Mataró han regalat al públic del Palau Josep Mora l’onzena victòria de la temporada, col·locant-se segones a la taula i acomplint així un dels objectius establerts des de l’inici del campionat. I és que les locals han superat un Joventut Les Corts poc inspirat, però que durant els primers deu minuts ha mostrat més efectivitat ofensiva i més intensitat en l’àmbit defensiu, forçant errors rivals per sortir ràpidament al contraatac. Les mataronines, d'altra banda, s’han trobat perdudes en atac durant la primera meitat del període, amb poca tensió en les línies de passada i atorgant facilitats en el rebot per al Joventut Les Corts, que ha acabat el quart per davant (9-13).

Malgrat tot, les coses han canviat al llarg dels deu minuts posteriors. Els bons moviments interiors de Clàudia Guri, juntament amb algunes cistelles de la joveníssima base Ariadna Pujol, han servit per col·locar el conjunt local per davant en el marcador. Aquestes diferències s’han vist ampliades per la bona direcció de joc de l’altra base del conjunt mataroní -Laia Flores-, que s’ha encarregat de posar ordre a les jugades ofensives del seu equip i sumar alguns punts des de la línia de tir lliure. Això ha produït una millora en la selecció de tir del Platges, que alhora s’ha vist traduïda en punts i ha donat un respir al seu entrenador. Les visitants, només recolzades pels punts de Mònica Costa i immerses sovint en un joc sense gaire ordre, no han pogut evitar el (27-24) amb el qual s’ha arribat al descans.

Però aquest descans podríem dir que s’ha allargat -i de quina manera- mentre ja s’estava jugant el tercer període, deu minuts en què la boira de la mala selecció de tir, la manca de concentració en algunes jugades i la baixa intensitat en l’àmbit rebotejador han tornat a fer fosc el partit, amb dos equips que han mantingut gairebé invariable el marcador per molt que passés el temps. Es podria dir que ha estat el quart menys productiu pels dos conjunts, ja que les males decisions han enterbolit els atacs de quasi bé totes les possessions i cap jugadora no ha estat capaç de trencar la barrera defensiva de les rivals. Cap dels canvis realitzats pels entrenadors no ha servit per augmentar el parcial de (4-5) a la fi del tercer quart, que ha establert el (31-29) a l’electrònic.

Per sort, aquest oasis de mal joc ha donat pas a una lleugera millora en l’actuació ofensiva d’ambdós equips, amb un Platges que ha començat fort els últims deu minuts del partit i s’ha distanciat encara més gràcies, en part, a una major intensitat defensiva que li ha permès crear contraatacs ràpids i tenir el partit controlat. Quan el Joventut Les Corts semblava acostar-se en el marcador, les mataronines responien amb possessions llargues que acabaven amb cistelles o faltes a favor. A més, dos triples llunyans d’Ariadna Pujol han servit per esmorteïr l’ànim de les jugadores rivals i segellar, ja sense cap mena de dubte, la victòria per al conjunt del Maresme. D’aquesta manera, i sense tractar-se d’un partit que destaqués per la quantitat de punts o per un joc brillant a la pista, el Platges de Mataró ha donat el pas necessari per deixar de ser el tercer en discòrdia i convertir-se, ja definitivament, en el segon classificat. Qui sap si, en un futur no gaire llunyà, l’ambició de l’equip que entrena César Aneas trencarà l’últim sostre, el del Girona.

Fitxa tècnica:

Platges de Mataró (49): C. Pujol (3), N. Bermejo (2), A. Pujol (16), N. Talavera i C. Molina -cinc inicial- C. Guri (16), C. Conejos (5), L. Flores (6), T. Gómez, B. Dalmau i M. Teixidó. Cap eliminada.

Joventut Les Corts (41): N. Garmendia (7), M. Costa (9), L. Fàbrega (2), P. Tutusaus i M. Miralles -cinc inicial- M. Solozábal (8), R. De Eguia (2), M. Ballús (4), M. Picornell (4), E. Soriano i M. Àngels Piza. Cap eliminada.

Àrbitres: Clemente López i Albert Martínez.

Parcials: 9-13/ 27-24 (18-11)/ 31-29 (4-5)/ 49-41 (18-12).

Després dels turrons, comença la segona volta

El Joventut Handbol de Mataró inicia la segona volta del campionat jugant a la pista del Palautordera, un dels equips cridats a estar a la part alta de la taula

Dissabte a les 19.15 hores els jugadors del Joventut de Mataró intentaran començar amb bon peu la segona volta de la competició i adjudicar-se la primera victòria de l'any a una pista sempre complicada com és la del Palautordera, que tot i estar de moment per sota del conjunt mataroní a la classificació, de ben segur que voldrà donar una imatge digna davant de la seva afició.

Si bé és cert que l'objectiu principal de l'equip entrenat per Juanan García no és altre que el de la peermanència, l'immillorable inici de campionat dels mataronins gairebé la va assegurar, tenint en compte que els dos últims classificats es troben a anys llum de distància; el Gavà té quatre punts, i el Dominicos de Saragossa només n'ha sumat un. Malgrat tot, l'entrenador i els jugadors són conscients que no poden perdre la humilitat a hores d'ara, i que cal retrobar les millors sensacions per aconseguir els punts necessaris per tenir un final de lliga sense maldecaps.

La pista del Palautordera no sembla el lloc més fàcil per aconseguir-los, ja que l'any passat els mataronins no van passar de l'empat amb un polèmic final en què els àrbitres no van concedir un gol aparentment clar al Joventut, que li hauria valgut la victòria. Per acabar d'adobar-ho, la victòria del Joventut a la primera volta per 29-25 serà un altre motiu pel qual els jugadors de l'equip local cercaran la revenja, recolzats per uns aficionats que probablement utilitzaran totes les seves forces per animar sense parar el seu equip i acabar de decantar la balança.

En qualsevol cas, tot indica que les esperances del Joventut Handbol de Mataró es fonamentaran en Sergi Rodríguez com a principal factor per emportar-se els punts a casa. I és que, acabada ja la primera volta, el jugador ocupa la primera posició a la llista de golejadors del grup amb 83 gols, i qui sap si els gols que el mataroní realitzi al llarg d'aquesta jornada permetran assegurar la victòria del seu equip i, com a conseqüència, mantenir el jugador al capdavant d'aquesta llista.

Torna la Duatló "Ciutat de Mataró"

La nova edició es celebrarà el proper diumenge 15 de gener, a les 9.30 hores

Ja és aquí la catorzena edició de la Duatló "Ciutat de Mataró", una proba organitzada pel club SBR i l'Institut d'Esports de la ciutat del Maresme, que es disputarà al Circuit de Cros de Mataró, just al costat de l'Estadi Municipal. Com cada any, centenars de participants ho donaran tot per aconseguir la millor posició possible i assolir els objectius que es proposin; una manera enriquidora de practicar esport i competir amb altres persones en connexió amb la natura.

Aquesta nova edició de la Duatló està inclosa dins del circuit català i de la Lliga de clubs de duatló de muntanya, i és previst que es dugui a terme sobre unes distàncies de sis quilòmetres de cursa a peu, vint-i-dos de BTT i dos quilòmetres i mig més, una altra vegada, de cursa a peu. A l'edició de l'any passat, els guanyadors absoluts van ser Francesc Ferrer (GE Esteve) amb 1h 34' 43'' en homes, i Ester Hernández (Reus Ploms) amb 2h 02' 57'' en la categoria de dones.

Diumenge, per tant, es podrà tornar a gaudir d'una proba que només es dóna lloc un cop a l'any a la ciutat mataronina, i que esperen tant els esportistes d'el·lit com els 'amateurs' per superar els temps dels seus competidors, així com per millorar els temps propis obtinguts en anys anteriors.