Entrevista a Andreu Majó

“Estem creant persones que només tenen el cos per transportar el cap”

Plató, Hume, Stuart Mill... Els pensadors més brillants de tots els temps ocupen un espai permanent a la vida d’Andreu Majó, filòsof encarnat en professor que porta practicant la docència a l’IES Sant Andreu de Llavaneres des de 1993. Ha estat també alcalde d’Arenys de Munt com a líder del partit AM2000, i al 2003 va ser escollit Maresmenc de l’Any pel diari El Punt. La seva experiència filosòfica i política li ha format una visió del món que expressa des de l’interior d’una desordenada aula, freda i amb poca llum; una metàfora ideal des d’on analitzar les ombres de l’actual societat espanyola, infectada d’uns automatismes que amenacen amb eliminar el pensament i la reflexió de la ment dels individus. I potser la Filosofia del sistema educatiu?

Pregunta: Què pot fer la Filosofia per canviar el materialisme d’una societat on només importen els diners i cada cop es pensa menys?

Resposta: La mateixa pregunta ja és filosòfica. Es tracta d’adonar-se’n: si la gent pren consciència que viu en una societat materialista on cada vegada es pensa menys, és que ja s’ha començat a pensar. La crisi econòmica també ajudarà, perquè les famílies veuran que han estat vivint enmig d’un excés de consumisme i interioritzaran que els diners no ho són tot. A més, les èpoques de crisi són èpoques fecundes per a la reflexió, que serveix de guia en temps de desconcert i és útil quan les persones necessiten pensar. És per això que s’apropen bons temps per a la Filosofia.

P: Pel·lícules com Blade Runner, en canvi, descriuen un futur amb la presència de robots sense empatia ni respostes emocionals. Ens estem convertint en humans robotitzats sense adonar-nos?

R: Els automatismes funcionen bé per dissenyar una màquina o facilitar les tasques, però creen buidor i menyspreen l’afectivitat. En relació amb el món de la Filosofia, Stuart Mill va ser educat amb la mentalitat de crear un superhome amb coneixements universals, però va acabar emmalaltint i caient als vint-i-dos anys en una depressió terrible. Actualment es valora molt la intel·ligència emocional, i a l’hora d’escollir a algú per a un determinat treball es busca que tingui capacitat d’expressar-se i saber transmetre. No som màquines, i hem de superar la racionalitat mecànica canalitzant l’energia que tenim a dins, -les nostres passions- com deia Nietzsche. Afortunadament, observo molts comportaments irracionals a la societat, i no em fan por aquestes utopies. Només cal mirar el futbol o el jovent quan surt de festa; no són comportaments racionals.

P: Vostè acaba d’esmentar a Stuart Mill. És possible que vivim en un fals utilitarisme practicat per gent que només pensa en el plaer i l’eficiència, sense aspirar a coneixements a llarg termini?

R: No crec que tothom es trobi en aquesta tessitura. La gent que pateix té com a objectiu primordial solucionar el seu dolor, i s’entén que una persona actuï de forma egoista o cerqui el plaer immediat, sense compromisos col·lectius ni sacrificis pels altres. Però al final tot depèn de l’educació que has rebut, de si t’has sentit apreciat i t’han donat afecte. Si és així, normalment et sentiràs obligat a transmetre el tresor que t’han donat. Potser la gent que ha estat maltractada per la vida després acaba essent més egoista, però no es pot generalitzar. Igual que hi ha exemples terribles de solitud o persones que estan en situacions apurades, també es veuen exemples de cooperació i solidaritat. Els diners ens aïllen; la manca de diners ens socialitzen, encara que sigui per necessitat.

P: Karl Marx deia: “Els filòsofs s’han limitat a interpretar el món de maneres diferents; del que es tracta és de transformar-lo, i per tant la Filosofia és el coneixement per transformar la realitat”. Què cal transformar de la realitat en què vivim?

R: Jo sóc dels que pensen que l’autèntica revolució s’ha de fer a través de les persones. Les persones íntegres fan anar bé qualsevol sistema, però un sistema és governat per persones corruptes -ja sigui comunista, capitalista de mercat o socialista- acabarà de ben segur amb una corrupció generalitzada. Cada persona és un valor, i dins seu té un foc que cal transmetre. Si cada cop més persones arriben a una certa pau interior, la societat serà cada cop més pacífica. Quan un és jove es pensa que pot canviar el món; quan és més gran es pensa que pot canviar el seu entorn immediat; i a mesura que es fa gran pensa que si pot canviar-se a ell mateix, ja haurà aconseguit una gran fita. L’autèntica revolució, per tant, no es fa amb sistemes, sinó amb persones sanes, bones i felices.

P: Però no creu que el progrés tecnològic pot produir paradoxalment una involució en el pensament?

R: Involució en quin sentit?

P: En el sentit addictiu cap a les noves tecnologies. No creu que aquesta addicció ens fa pensar menys, fins al punt de convertir-se en una malaltia per al pensament?

R: Totes les addiccions són dolentes, i la solitud sí que es pot convertir en una malaltia -la malaltia de l’època, potser- pel fet que no hem après a estar sols. Hi ha gent que surt amb els amics únicament per tapar la seva solitud, i un ha de saber sentir-se bé sol per trobar-se a gust amb els altres. Ens han educat per a ser xais, membres d’una família i d’una societat, però no per conviure amb nosaltres mateixos. De la mateixa manera que concebem l’amistat com un regal i no com un refugi -sense vincles de possessió o dependència-, cal concebre Internet igual. L’addicció cap a les tecnologies és mortal per a la reflexió i la felicitat de l’individu, però si les fem servir amb mesura són una eina perfecta.

P: En el pitjor dels casos, la  manca de pensament ens fa més fàcils de manipular?

R: Per descomptat. Les masses es condueixen de moltes maneres -fins i tot despertant els instints més baixos, com la por-, i ara ens tenen paralitzats per la por a perdre la feina. Així manipulen a la majoria perquè accepti les retallades de sou o més hores de treball, però les persones que han dut a terme una interiorització saben col·locar les passions al seu lloc, ja que et fan ser una persona realitzada si les aïlles. Això només s’aconsegueix mitjançant la reflexió i l’autoanàlisi, però estem tan abocats cap enfora que desconeixem el món que tenim per explorar a dins nostre. Creixem a mesura que ens alliberem de les passions.

P: Si aparegués una assignatura titulada: “Els diners, com guanyar-los fàcilment” tindria més impacte en el sistema educatiu que la Filosofia?

R: Segurament, però és un error. En el sistema educatiu sempre s’ha valorat el que tingui més traducció al món laboral, i per això ens trobem amb què hi ha infinitat d’habilitats que no conreem. L’educació útil és la que desplega totes les potencialitats de l’individu. Imagina que tinc una llavor i la planto en un test. Si només vull que em surti un pal cap amunt i la vaig esporgant, al final aconseguiré només un pal cap amunt; una ortopèdia de l’individu. El discurs educatiu va cada cop més centrat cap a les matemàtiques i els coneixements “útils”. Però útils per què? Per ser una planta que només va cap amunt? Estem creant persones que només tenen el cos per transportar el cap.

P: Per tant, com veu el futur de la Filosofia dins el sistema educatiu espanyol?

R: Incert. Tenim la desgràcia que les majories no han respectat les minories. Hi va haver una majoria del senyor Felipe González i va fer una llei d’educació que el Partit Popular va canviar quan va entrar al poder, igual que ho va fer Zapatero després, amb una llei que els populars ja han anunciat que canviaran novament. Per tant, el futur de la Filosofia al sistema educatiu espanyol és sempre incert. Però la Filosofia com a pensament anirà sempre lligada a l’home; sempre hi haurà gent que pensarà, perquè del contrari no seríem éssers humans. No em preocupa tant que desaparegui una assignatura anomenada Filosofia com que la gent deixi de pensar o d’abandonar prejudicis i pensaments únics.

P: Paral·lelament amb la Filosofia, els Batxillerats Artístic i d’Humanitats també estan perdent prestigi en els últims anys. Què comporta això?

R: És un error. Després la gent s’apunta a acadèmies de música, dansa o teatre com a activitats extraescolars, quan podrien incloure-les dins l’horari acadèmic. Aquest tipus de Batxillerats s’haurien de potenciar, i caldria eliminar moltes matèries del sistema educatiu per incorporar d’altres més útils per a la formació de l’individu, així com pel desenvolupament de totes les seves potencialitats creatives i expressives. A mesura que la gent vegi que tenir un Batxillerat no és garantia de treball, estudiarà realment el que li agrada. Totes les angoixes venen de pensar que si un no estudia una carrera determinada, no podrà guanyar-se bé la vida. Quan això es desvinculi, la gent treballarà més a gust, serà més feliç i es valoraran aspectes que ara no es valoren. Tot és qüestió de temps.

El Cerdanyola és més líder a Mataró (55-67)

Tot i plantar cara durant bona part del partit, les mataronines no van gaudir de la sang freda necessària com per posar-se per davant en els moments decisius. El Cerdanyola, que consolida el seu lideratge, es va endur una merescuda victòria d’una de les pistes més complicades de la competició.

Talent, esforç i bàsquet d’alt nivell és el que els assitents al Palau Josep Móra van poder apreciar per enèssim cop aquest passat diumenge, quan l’enfrontament entre dos dels equips amb més qualitat del campionat va permetre gaudir d’un espectacle basquetbolístic ple d’intensitat, anades i tornades, orgull i jugades inversemblants. I és que les jugadores de tots dos conjunts van començar endollades des de l’inici, escollint les millors opcions de tir a cadascuna de les jugades manades per les bases i circulant amb criteri la pilota per aconseguir cistelles fàcils. Les visitants, tot i l’enèrgica actitud defensiva del Platges, van controlar el ritme dels primers compassos del partit alternant jugades en estàtic amb ràpids contraatacs -sempre que era possible-, i en clar benefici del potencial rebotejador de les seves jugadores altes a camp defensiu. El Platges, d’altra banda, es va sostenir durant el primer període gràcies principalment als bons moviments ofensius de Cristina Conejos, que va aprofitar la seva major rapidesa envers les interiors rivals per encistellar des de prop l’anella i sumar punts per mantenir el marcador igualat al final del quart (17-16).

Els deu minuts següents van fer créixer encara més la intensitat viscuda als deu primers. Quan un dels dos equips errava en el tir, el conjunt contrari tancava a la perfecció el rebot defensiu per cercar perill contraatacant ràpidament, i a l’inrevés. Aquesta era la dinàmica que feia mantenir la igualtat a l’electrònic fins que Núria Carrión, amb dos triples consecutius, va trencar l’estabilitat per alimentar una renda no gaire elevada del Cerdanyola, però que aniria creixent amb el pas dels minuts. I és que les líders de la categoria, molt encertades en el tir exterior, van impedir que les mataronines corressin i les van embolicar a la teranyina del seu joc, obligant-les a jugar en estàtic i recuperant infinitat de pilotes gràcies a la pressió a les línies de passada; feina que es va traduir en una diferència de catorze punts als primers cinc minuts del període. A la darrera meitat del mateix quart, tot i això, el treball interior de Teresa Gómez i dos triples gairebé seguits de la canonera Mariona Teixidó van salvar el quart d’un parcial desastrós, reduint les distàncies a només quatre punts (30-34).

A la represa, l’efecte de la reacció mataronina va produir que les locals igualessin el marcador transcorregut només un minut de la segona meitat. Malgrat tot, la sequera anotadora i la inefectivitat general -causada pels esforços defensius-, van transformar el partit en un desert ofensiu ple d’errades en el tir i pèrdues de pilota, almenys durant els primers cinc minuts de període. En alguns moments, l’absència de Laia Flores semblava notar-se en la direcció de joc mataronina, amb poca fluïdesa per a crear espais i encistellar fàcilment. La sensació era que el Platges suava de valent per aconseguir sumar punts, mentre que les de Carlos Espona responien sense grans esforços amb jugades individuals d’alguna de les seves principals anotadores -Núria Carrión o Vanessa Viana-, que les feien manar a l’electrònic. A les acaballes del quart, Ariadna Pujol va escalfar motors per anotar algunes cistelles consecutives que permetien, si més no, continuar somiant amb la sorpresa (46-52).

Però el sacrifici té conseqüències, i el desgast físic i mental de les jugadores mataronines va acabar de declinar la balança cap al conjunt visitant. El desordre es va apoderar dels atacs del Platges, obsessionat a reduir l’avantatge del Cerdanyola per la via ràpida i amb una mala selecció de tir que les va acabar d’enterrar. I és que el desencert ofensiu de les locals va afectar psicològica i negativament l’actitud defensiva, regalant unes facilitats que les líders van aprofitar per tirar còmodament i eixamplar encara més les diferències des de la línia de 6,25, i també des de dins la pintura gràcies a l’efectivitat de Paula Eñeso. La desconnexió general de les de César Aneas va permetre al Cerdanyola dominar el joc i jugar amb el marcador, allargant les possessions amb jugades que, a més, sovint finalitzaven en cistelles fàcils des de sota l’anella. Amb tot decidit, el partit es va refredar i el Platges va aprofitar per maquillar lleugerament un resultat just a nivell de joc, però injust si tenim en compte l’enorme desgast i sacrifici de les jugadores locals. Però el líder és més líder, no es va donar la campanada i David, aquest cop, no va poder vèncer Goliath.

Fitxa tècnica:

Platges de Mataró: C. Pujol (6), N. Bermejo (4), A. Pujol (14), N. Talavera (4) i C. Conejos (11) -cinc inicial- T. Gómez (8), M. Teixidó (6), C. Molina, B. Dalmau i C. Guri. Cap expulsada.

CB Cerdanyola: M. Moreno (5), N. Tatche (2), C. Alegre, V. Viana (12) i M. Rosanas (8) -cinc inicial- G. Peña (9), P. Eñeso (11), N. Carrión (15), A. Grau (4), M. Marco, N. Jiménez i C. López. Cap expulsada.

Àrbitres: Armando Osorio i Jordi Vila.

Parcials: 17-16/ 30-34 (13-18)/ 46-52 (16-18)/ 55-67 (9-15).

Derrota agònica del Platges (61-62)

Les mataronines, tot i lluitar fins al final, van ensopegar davant un inspirat Femení Sant Adrià. La intensitat de les visitants va sorprendre al conjunt de César Aneas, que veu com el Sant Adrià li pren la quarta posició a la taula.

Tensió i espectacle és el que els assistents al Palau Josep Móra van poder viure per enèssim cop aquest passat diumenge, amb l’enfrontament entre dos equips que van deixar-se la pell per intentar emportar-se la victòria, regalant al públic jugades sorprenents i fent honor al nom d’aquest esport. I és que l’inici fulgurant dels dos conjunts no permetia desviar l’atenció de la pista ni un instant; la lleugera manca d’intensitat defensiva va ser la clau perquè els contraatacs es succeïssin de manera contínua a banda i banda, garantint el bon ritme d’anotació que alterava ràpidament un marcador força igualat durant la primera meitat del primer període. A mesura que van anar passant els minuts, Ariadna Pujol va començar a posar ordre als atacs mataronins, teixint les jugades del Platges i provocant faltes personals de les jugadores interiors rivals. Tot i així, el Femení Sant Adrià va aprofitar la seva efectivitat ofensiva per apropar-se a les locals i acabar lleugerament per davant en un quart molt igualat (12-14).

Els deu minuts següents van començar com a una prolongació de la dinàmica viscuda als deu primers. Atacs ràpids, baixa intensitat defensiva i facilitats per anotar des de prop de l’anella, un fet que les mataronines van aprofitar per evitar que les visitants marxessin en el marcador. La bona direcció de Laia Flores feia que Neus Bermejo trobés espais per trencar fàcilment la barrera defensiva i penetrar des de l’exterior, forçant faltes personals i anotant punts que només Blanca Assalit aconseguia contrarrestar amb cistelles des de dins la pintura. L’efectivitat ofensiva d’ambdós conjunts es va accentuar encara més a falta de dos minuts pel descans, quan el Platges de Mataró va aconseguir igualar l’electrònic amb dos triples gairebé consecutius de Teresa Gómez, que va posar al seu equip per davant a la fi de la primera meitat (32-31).

A la represa, la sequera de punts i la inefectivitat general -causada per una mala selecció de tir- van transformar el partit en una metamorfosi inesperada, per a res semblant al ritme d’anotació viscut abans d’arribar al descans. Tant el Platges com el Sant Adrià veien com els seus esforços per encistellar acabaven quasi sempre en un fracàs mutu, i com les jugades manades per les seves bases només generaven, amb sort, alguna falta de tir que feia avançar el marcador d’un en un. Els contraatacs van desaparèixer per donar pas al joc en estàtic, fruit possiblement d’una gran millora d’intensitat a les defenses que inutilitzava els intents rivals de perforar l’anella. Malgrat tot, Ariadna Pujol va començar a entonar-se a les acaballes del període, aconseguint sis punts consecutius que van mantenir al Plages amb una avantatge si més no temporal, ja que un triple a l’últim segon del Femení Sant Adrià va congelar els ànims de les mataronines, capgirant l’electrònic a falta de deu minuts pel final (45-46).

Però la fase d’ineficiència ofensiva no va variar durant la primera meitat de l’últim quart, en què les defenses d’ambdós conjunts van mantenir-se igual d’efectives fins que el Platges va donar un pas endavant; les seves jugadores exteriors, liderades per Neus Bermejo i la incansable Ariadna Pujol, van trencar la barrera defensiva amb brillants actuacions individuals per obrir una petita escletxa de quatre punts a tres minuts pel final. Tot i això, un triple decisiu de Vanessa Verbo quan restaven quaranta segons per a la fi del partit va reestablir la igualtat, congelant la cridòria del públic local i també el marcador, ja que ningú va poder evitar que s’arribés a la pròrroga (53-53).

Un cop als cinc minuts d’afegit, les deu jugadores de la pista van donar cor i ànima per decantar la balança cap als seus interessos, però cada cistella de les locals era resposta per una cistella visitant, i a l’inrevés. Vanessa Verbo va tornar a demostrar la seva sang freda anotant un altre triple per al Femení Sant Adrià, però Clàudia Guri -que no havia puntuat en tot el partit- va posar al Platges un punt per davant a falta de vint-i-dos segons. El Sant Adrià, aprofitant el seu torn d’atac, va tornar a capgirar el marcador al seu favor, i les mataronines no van aconseguir anotar l’últim tir de l’enfrontament, ja a la desesperada (61-62). Així doncs, aquesta victòria del Sant Adrià serveix per prendre-li la plaça a un Platges que baixa fins a la cinquena posició. El resultat, però, no és més que una anècdota enmig de l’espectacle sofert pels dos conjunts; un regal per a qui sàpiga apreciar el bàsquet de veritat.

Fitxa tècnica:

Platges de Mataró: C. Pujol (4), N. Bermejo (17), A. Pujol (15), N. Talavera (6) i C. Conejos (2) -cinc inicial- T. Gómez (8), M. Teixidó (3), L. Flores (4), C. Guri (2), S. Peris, B. Dalmau i C. Molina. Cap expulsada.

Femení Sant Adrià: V. Verbo (6), M. Cuartero (10), C. Hurtado (8), M. Puentes (2) i M. Barbena -cinc inicial- B. Assalit (14), G. Mestres (8), L. Saavedra (2), M. Montoliu (6), Q. Coll (2), M. Garrido (4), M. Sole i B. Hervas. Cap expulsada.

Àrbitres: Armando Osorio Sánchez i Jordi Domingo Vilalta.

Parcials: 12-14/ 32-31 (20-17)/ 45-46 (13-15)/ 53-53 (8-7)/ 61-62 (8-9).

Nova victòria del Platges a casa (78-47)

Les mataronines, tot i començar el partit amb una certa desconcentració en l’àmbit defensiu, han sabut retrobar-se amb el seu millor joc per adjudicar-se un nou triomf a casa i oblidar, com a conseqüència, la passada derrota enfront el Girona

La mentalitat guanyadora del Platges de Mataró continua intacta des de l’inici de la temporada, i aquest ha estat un factor de pes perquè els assistents al Palau Josep Mora tornessin a gaudir de la millor versió del conjunt mataroní, que ha aconseguit un nou triomf com a local després de desfer-se d’un valent CB Valls Lafarge. I és que les de Juan Carlos Arjona han sortit a plantar cara des de bon principi, amb un gran encert exterior -no només des de fora de l’ampolla, sinó també en triples- com a resultat directe d’una immillorable selecció de tir en cadascuna de les jugades d’atac. Malgrat tot, la manca d’intensitat defensiva de les seves jugadores interiors ha permès que Clàudia Guri sumés punts amb facilitat des de prop de l’anella, aconseguint 8 dels 10 primers punts del Platges i igualant un marcador que no feia justícia al bon joc oferit per les visitants durant els primers minuts. El període, per contra, no ha estat controlat per cap dels dos conjunts, i el desordre d’un joc amb poca direcció per part de les bases i l’acumulació de contraatacs a tots dos cantons de la pista han protagonitzat un primer quart sense rumb ple d’anades i tornades (17-16).

Durant els deu minuts següents, com en una balança, el bon joc de les visitants ha anat perdent pes alhora que el de les mataronines s’incrementava, degut en part a la major efectivitat i qualitat individual de les de César Aneas, que han començat el quart amb més actitud, concentració i ordre en tots els aspectes del joc. L’anotació dels dos conjunts, si més no, s’ha estancat en un 27-23 permanent a l’electrònic al llarg de la primera meitat del període, fins que la mataronina Cristina Pujol ha culminat una possessió treballada amb un llançament des de la línia de 6,25. Es podria dir que aquest triple no només ha significat tres punts, sinó que ha estat el preludi d’un seguit de jugades ofensives que han fet créixer l’avantatge del Platges pocs minuts abans d’arribar a la fi de la primera meitat del partit, establint d’aquesta manera un 35-24 que ja començava a aclarir el domini del ritme de joc cap al bàndol mataroní.

Malgrat tot, el descans ha arribat en el millor moment del Platges i ha frenat la bona dinàmica presentada fins aleshores, impedint que les locals comencessin el tercer període al mateix nivell i produint que regalessin algunes facilitats defensives que les jugadores del CB Valls Lafarge han aprofitat per aconseguir cistelles des de prop de l’anella, així com per acostar-se lleugerament en el marcador. No obstant, aquest tercer quart s’ha vist marcat per un abús del tir exterior per part dels dos conjunts, que hauria estat perjudiciós per a les mataronines si no fos pel gran encert de Marina Teixidó, que amb tres triples gairebé consecutius ha permès al Platges de Mataró seguir dominant clarament a l’electrònic, alhora que ha diluït les esperances de remontada de les visitants. Els bons moviments a la pintura de Cristina Conejos també han contribuït a contrarrestar l’encert ofensiu de jugadores visitants com Anna Mariné i Carmen Masides, que no han pogut evitar el 56-42 amb què s’ha arribat al final del quart.

Durant els últims deu minuts de l’enfrontament, no hi ha hagut color. Les mataronines han recuperat la brillantor del seu millor nivell ofensiu i el treball de la millor actitud defensiva, amb gran atenció en les línies de passada que han permès tallar d’arrel les jugades visitants i sumar punts ràpids de contraatac. A més, la millora en l’aspecte rebotejador ha originat segones opcions per a les de César Aneas, que sota la direcció de la talentosa base Ariadna Pujol -que tot i no estar al seu màxim nivell ha anotat 21 punts- s’han dedicat a manar jugades i crear bones opcions de llançament, eixamplant encara més les diferències i establint un demoledor parcial de 22-5. Aquesta superioritat ha tingut el seu reflex en el marcador, que a la fi dels quaranta minuts de partit mostrava un clar 78-47.

D’aquesta manera, i gràcies al talent d’unes joveníssimes jugadores realment prometedores, el conjunt mataroní segueix viu en la lluita per les dues primeres posicions de la taula, aconseguint una victòria que té com a objectiu pressionar a Girona i Joventut Les Corts per intentar acabar el més a dalt possible a final de temporada. Del que ningú ja en té dubtes és de l’enorme compromís d’unes jugadores que aspiren a tot, i que mai es donen per vençudes.

Fitxa tècnica:

Platges de Mataró (78):

N. Bermejo (5), A. Pujol (21), N. Talavera (11), C. Conejos (9) i C. Guri (8) -cinc inicial- M. Teixidó (12), C. Pujol (10), T. Gómez (3), S. Peris, L. Flores i B. Dalmau. Cap eliminada.

CB Valls Lafarge (47):

M. Masip (4), A. Mariné (8), E. Cabezas Rivera (7), C. Masides (8) i M. Salat (8) -cinc inicial- M. Tomàs (8), C. Peña (3), M. Romeu, M. Masip, R. Arias, C. Martí i I. Rovira. Cap eliminada.

Àrbitres:

Bernat Verdejo Fernández i Martí Boix Coll.

Parcials:17-16/ 35-24 (18-8)/ 56-42 (21-18)/ 78-47 (22-5).

Una mataronina a l'Europeu

Roser Tarragó, la jove jugadora del CN Mataró, es troba en aquests moments a Eindhoven disputant el Campionat d'Europa Absolut amb la selecció espanyola

A la primera prova de foc de la competició, Espanya va guanyar sense miraments la selecció alemanya per 22-12, un partit en què la jugadora mataronina va marcar 3 gols. El segon enfrontament es va jugar el passat divendres davant Itàlia, i Espanya va caure derrotada per un ajustat 15-11, però sobretot degut a què no es van saber aprofitar les jugades de superioritat. Malgrat tot, Roser Tarragó va marcar el darrer gol de la selecció, i partit rere partit va demostrant que es mereix ser al costat de les millors jugadores del país.

El proper enfrontament de la selecció serà contra Grècia, l'actual campiona del món. Es tractarà del darrer rival de la primera fase de la competició, i és molt probable que Espanya caigui derrotada davant la superioritat de l'equip grec. Això farà que les espanyoles acabin en tercer lloc i s'hagin de jugar l'accés a semifinals davant del segon classificat de l'altre grup. En qualsevol cas, l'objectiu és aconseguir una de les quatre places per al Preolímpic, que es disputarà a Trieste durant el mes d'abril. S'espera, per tant, que la selecció assoleixi els objectius establerts, i que la jove Roser Tarragó hi contribueixi amb el bon paper que fins ara està realitzant.

Triomf important per al Joventut (34-27)

La victòria del conjunt mataroní, obtinguda gràcies a una extraordinària segona part, dóna un gran pas cap a la permanència a la categoria de Primera Estatal

L'equip entrenat per Juanan García ha trobat la manera de guanyar un partit que es presentava molt complicat abans de jugar-se, i encara més transcorreguts els primers minuts de joc. I és que el Sarrià, tot i que es tracta d'un equip que va ser campió la temporada passada i que en els darrers partits ha fet una millora important, no és ni l'ombra del que va arribar a ser durant anys anteriors. És per això, i també per la voluntat guanyadora del Joventut, que els mataronins han sabut capgirar un marcador advers a l'inici de la segona meitat i adjudicar-se, així, un triomf vital de cares a obtenir la tant desitjada permanència a la categoria.

Des de l'inici del partit fins al descans, el Joventut ha patit per mantenir el marcador igualat amb un joc no gaire brillant dels seus jugadors. L'absència de Toni Busquets, lesionat dimecres passat en un partit d'entrenament, ha estat possiblement un dels factors que han contribuït a la mala imatge del conjunt durant els primers minuts. Hi ha hagut un frec a frec constant al principi, però quan han arribat els deu darrers minuts, algunes precipitacions locals davant la defensa pressionant dels visitants han afavorit diversos contraatacs del Sarrià, que els ha aprofitat per marxar al descans amb quatre gols d'avantatge.

Però si per alguna cosa es caracteritza l'equip de Juanan García és pel seu esperit de lluita, i els mataronins han sortit del descans amb una cara completament diferent. Gràcies a una defensa imfranquejable i a la bona actuació de Carlos del Viejo a la porteria -també cal destacar el paper d'Oriol Mas, l'altre porter-, s'han aconseguit remontar els quatre gols de diferència en menys de dos minuts. A partir d'aquí, han estat els gironins els que han començat a posar-se nerviosos, fet que ha permès que el Joventut fins i tot acabés guanyant de forma plàcida, impulsat a l'electrònic per la gran eficàcia golejadora de l'extrem Marc Martínez i el sempre present Sergi Rodríguez.

JOVENTUT MATARÓ: Oriol Mas i Carlos del Viejo (porters); Nil Vidal, Gerard Hernàndez (2), Oriol Mas (2), Raul Escoda, Marc Martinez (9), Daniel Aguilera (1), David Pedragosa (3), Sergi Rodríguez (9), Oriol Garcia Milà (1), Guillem Fàbregas (2), Bernat Muñoz (3), Bernat Bonamusa (2).

SARRIÀ: Torres, Fina (4), Portulas (3), Ribas, Palomeras (1), Baeza (5), Junquera (1), Solé, Gutierrez (1), Mornas (2), Cañigueral (1), Iglesias, Rodriguez (9).

PARCIALS CADA 5': 1-3, 4-5, 5-6, 6-8, 10-12, 12-16 descans; 17-18, 21-19, 22-22, 26-23, 28-24, 34-27.

El fútbol en los medios de comunicación

Origen y evolución: Los mass media en el mundo del fútbol

El fútbol es, sin lugar a dudas, uno de los deportes con mayor seguimiento gracias a los millones de aficionados que posee a lo largo y ancho del planeta. Los medios de comunicación y la mercadotecnia, por su parte, han jugado desde siempre un papel fundamental en la consolidación del seguimiento de este deporte. Eventos como los Mundiales de Fútbol han dejado de ser fenómenos estrictamente deportivos para convertirse también en mediáticos, puesto que millones de personas logran informarse de dichos sucesos a través del periódico, la radio, la televisión, Internet y los teléfonos móviles. Pero… ¿La historia fue siempre así?

Basándonos en una infografía realizada por “What’s the Big Deal?”, puede observarse la evolución de los medios de comunicación a través de los diferentes Mundiales de Fútbol. En el primero de ellos, disputado en Uruguay allá por el año 1930, sólo pudieron utilizarse los medios gráficos para transmitir los partidos, un hecho que cambió ligeramente en 1934 durante el Mundial de Italia, en el que algunos partidos pudieron retransmitirse a través de la radio por primera vez.

No fue hasta 1954, sin embargo, cuando los aficionados pudieron ver algunos partidos del Mundial de Suiza por la televisión; aunque nunca en directo, ya que la tecnología vía satélite no pudo desarrollarse hasta la década de los 60. No obstante, estas nuevas tecnologías se fueron desarrollando a pasos agigantados, permitiendo, en 1970, ver la final del Mundial de México en color, y agilizando la aparición de Internet durante el Mundial de EEUU en 1994, que constituyó un gran avance en la mediatización del fútbol. Una evolución en constante cambio.

Influencia de los medios futbolísticos en la sociedad

Si bien es cierto que los mass media han sabido aprovechar a la perfección las oportunidades económicas que les ofrece este deporte, la enorme presencia del fútbol en los medios y en las redes sociales ha incrementado también su cantidad de seguidores alrededor del mundo. Estos seguidores se identifican con algún equipo dentro de las ligas internas de cada país; un fanatismo creciente que se ve reflejado en la identidad, personalidad e ideales de las personas, incluyendo la adopción de colores y símbolos del equipo que se sigue. Y es que hace tiempo que el fútbol dejó de ser un simple deporte para transformarse no sólo en un amplio negocio, sino también en una maniobra del individuo que se siente ligado emocionalmente con un equipo o sus jugadores. Los medios tan sólo se han encargado de acrecentar esa relación emocional de los aficionados con sus respectivos equipos, un hecho que ha desencadenado cantidad de disputas entre aficiones rivales.

Centrándonos en la influencia de los medios futbolísticos en la sociedad, es necesario hablar de la mayor presencia de los llamados “equipos grandes” en el flujo de información diario, puesto que acaparan gran parte del tiempo en los informativos deportivos y hacen que el resto de equipos -los de segundo plano- no se vean tan bien representados en los medios. Esta desigualdad informativa es, además, un factor que condiciona a los futuros aficionados. Un ejemplo sería el de un hombre que llega a un país nuevo y enciende el televisor en busca de información deportiva. Este hombre, sin sentirse conectado sentimentalmente, tendrá más probabilidades de ser aficionado de un equipo de masas que no de otro menos conocido. Si ese hombre además tiene hijos, éstos ya tendrán dos factores que les condicionarán: las diferencias en el flujo de información y la influencia de su padre.

En el libro “Jazz en el despacho de Hitler”, el periodista Plàcid García-Planas escribe sobre unos chicos bomba que deciden inmolarse vestidos con la camiseta del Real Madrid, mientras que otros lo hacen con la del FC Barcelona. Probablemente, esos chicos no se sentían identificados emocionalmente con ninguno de los dos conjuntos, pero lo cierto es que lo más seguro es que habían oído hablar más veces de Messi o Cristiano Ronaldo que del presidente de su propio país. Son sólo ejemplos de hasta qué punto los medios han influenciado con el fútbol a la sociedad de todo el planeta, y la justificación de que lemas como “Més que un club” reflejen la realidad actual mejor que nunca.

La discriminación de los mass media en el fútbol

Año tras año, los seguidores de los clubes modestos tienen que indagar qué día juega y a través de qué cadena de televisión su equipo favorito. Es el resultado de los derechos deportivos que controlan los distintos grupos televisivos -como Mediapro y Sogecable-, siempre interesados en ganar el máximo dinero posible negociando antes con equipos de renombre y tratando al resto de forma distinta.

Un claro ejemplo de las desigualdades económicas que padecen los clubes lo podemos encontrar en la Liga Española, donde el reparto del dinero televisivo se lleva a cabo en un acuerdo de dos mitades: la del Real Madrid y el FC Barcelona por un lado y la del resto por el otro, en un contrato que permanece vigente hasta 2014. En medio de esta desigualdad económica, los clubes modestos mantienen que sin ellos no hay Liga; FC Barcelona y Real Madrid, por su parte, utilizan su ventaja en la lucha desigual para amenazar silenciosamente a los equipos menores de que si no se mantiene el reparto establecido, acabarán por promocionar una “Liga Europea” que los excluya de la televisión.

Un estudio del año pasado de la consultora Sport+Markt destacaba que FC Barcelona y Real Madrid ganaron casi 19 veces más de la televisión que el resto de clubes de la primera división, una diferencia que no es tan amplia en las principales ligas europeas. Durante el inicio de la campaña de Liga BBVA 2011-2012, el presidente del Sevilla CF, José María Del Nido, ha sido el líder de la rebelión, asegurando que, con esa forma de repartir el dinero, sólo ganarán el título Madrid o Barcelona en los próximos 10 años.

Gráfica extraída de www.vertele.com, en la que se aprecian los ingresos de la televisión durante la temporada 2009-10 en la liga española.

La pérdida del respeto en el fútbol

En términos generales, los medios de comunicación deportivos que tienen una fuerte demanda localizada principalmente en una región en concreto, o bien aquellos cuyos consumidores forman parte mayoritariamente de una misma afición, suelen perder su objetividad y acabar representando los intereses de los consumidores del propio medio.

En los medios gráficos, por ejemplo, los diarios Sport y Mundo Deportivo defienden habitualmente los intereses del FC Barcelona, mientras que otros como el diario AS o Marca se dedican a hablar más y mejor del Real Madrid. Lo mismo sucede con algunas cadenas de televisión, aunque a éstas cabe añadirles también el factor territorial; TV3 acostumbra a defender los intereses del FC Barcelona, mientras que Telemadrid y otras cadenas de la capital centran el flujo de su información hacia el Real Madrid.

En cierto modo, estas diferencias basadas en la audiencia como principal meta no son más que la representación misma de la sociedad -en este caso, la española-, dividida entre los dos equipos más importantes. No obstante, a pesar de la subjetividad de los medios, han existido siempre unas barreras invisibles de respeto que alguna vez se han tensado, pero que nunca han llegado a romperse; una especie de pacto en que unos pueden meterse con otros, pero sin llegar a sobrepasar un límite de antemano establecido por la sociedad y sus valores.

Sin embargo, ejemplos como los “clásicos” españoles de los últimos años entre Barça y Madrid han tensado demasiado la cuerda, incrementando la radicalización de los medios por defender sus intereses, crispando el ambiente con un tono agresivo de la información y sobrepasando, por lo tanto, los límites del respeto. Esta particular “guerra de medios” ha propiciado un efecto multiplicador de las pequeñas disputas, transformándolas en grandes polémicas a nivel social. Si por algo se había distinguido el diario Marca a lo largo de su historia, era por ser un periódico de tendencia madridista, pero sin posicionarse radicalmente. La portada del Marca del 20 de Mayo de 1992, en que el Barça ganó la Champions League de Wembley, decía: “Barça, tráetela”. La del día siguiente: “Bien Barça, bien!!!”.

El fútbol, fue, es, y será, un deporte donde existen los errores arbitrales, donde siempre habrá competencia entre equipos y donde las diferencias sanas entre aficiones son hasta saludables. Lo que sobrepase estos límites ya no es ético ni beneficioso para nadie. Si volvemos a centrarnos en el fútbol español, cabe añadir que la rivalidad Madrid-Barcelona siempre ha estado presente. Pero la dimensión social y económica que ha alcanzado, gracias en gran parte a los medios y a la difusión mundial de los “clásicos”, lo ha disparado todo excesivamente.

Conclusiones

Tras exponer el tema del fútbol en los medios de comunicación, y cómo estos influyen en la sociedad, puede concluirse que:

- La evolución de los medios ha multiplicado la difusión de contenidos futbolísticos alrededor del planeta, aumentando la influencia y repercusión de este deporte en la sociedad de hoy en día.

- La mediatización del fútbol rebaja también, aunque indirectamente, la importancia de otras noticias de mayor repercusión a nivel general.

- Los ingresos de televisión que perciben los grandes equipos les ayudan, en cierto modo, a fichar a los mejores jugadores, lo que a su vez llena sus campos y facilita participar en las competiciones europeas. Se trata de un círculo de ingresos que permite mantener el poderío frente a los modestos, en una cadena de desigualdades casi irrompible.

- Las audiencias multimillonarias en todos los canales que disponen de los derechos de emisión reflejan que el fútbol está viviendo la edad de oro de la popularidad. Esto, por supuesto, obliga a todos a ser más responsables y cuidadosos que nunca.